Catequistes de Mallorca amb el nou Bisbe, Don Xavier Salinas

No fa massa acab d’arribar de les IV jornades Interdiocesanes de formació per a Catequistes: El Concili Vaticà II, una brúixola per a la catequesi. Hem estat 44 mallorquins que hem agafat avió i autocar per arribar fins a Girona, on s’han dut a terme. Hem rebut molt, dos dies i mig poden donar molt de sí. Si m’ho permets, ara mentre ho record, aniré contant-t’ho.

Estam celebrant l’any de la fe, el cinquantè aniversari del Concili Vaticà II. Doncs el primer que ens exposaren va ser el seu context. La realitat eclesial en la que Joan XXIII volia aire fresc i les Constitucions que en formen part: Església Què dius al món? (Gaudium et Spes) i Què et dius a tu mateixa? (Lumen Gentium). Després, hem retrocedit en el temps, començant pels orígens de l’Església. Diuen que no es pot estimar del tot allò que es desconeix, idò és ben interessant conèixer el que feien aquelles primeres i petites comunitats, quan sols hi havia esglésies locals i la seva pastoral se centrava en l’anunci i el culte; així com l’evolució de les societats que motivaren els canvis de l’Església. Tot seguit, les dues constitucions restants: Dei Verbum, d’un Déu que es revela (la Paraula! un Déu que camina i xerra amb noltros, encara que no sempre l’acabem de reconèixer) i Sacrosanctum Concilium, la que s’encarrega que la Paraula sigui viscuda i celebrada en la litúrgia. Trob prou interessant, i crec que he de compartir-t’ho, el fet que l’Església s’obrís als que són distints, als qui no comparteixen la nostra fe. D’això ens parlaren, una fe que esdevé missió. I avui hem acabat dialogant. La darrera de les ponències (del nostre amic Toni Vadell) ha estat l’Església en el món: un diàleg amistós. I és que per a la catequesi hem de conèixer el món, les persones, dialogar amb elles.

No te pensassis que he estat asseguda els dos dies amb paper i bolígraf a la mà. També he fet altres coses. El dissabte matí vam conèixer el nostre recent anomenat Bisbe! Javier Salinas. Entre aplaudiments va dirigir-nos unes paraules de les que destacaria el que pronuncià com a lema episcopal Alegreu-vos en el Senyor, junt amb la seva petició als mallorquins Donau-me l’oportunitat d’estimar-vos.

Iniciàrem les jornades pregant junts i hem celebrat junts l’Eucaristia cada dia, se’ns ha convidat a conèixer gent d’altres llocs i per a mi ha estat també ocasió de compartir amb gent d’altres parròquies i grups (els temps dels descansos, en els dinars…). Encara  que no hagués massa temps, també hi ha hagut algunes converses i trobades interpersonals prou interessants!

Deixa’m, ara, acabar amb una pregària i és que tot això, evidentment, he de passar-ho per la fe i demanar ajuda al Senyor:

Senyor, gràcies per tant quan hem rebut aquests dies. Per la trobada, la gent, els continguts. Per adonar-me’n de nou, del regal que és pertànyer a la família cristiana. I, per favor, a quants hem participat fes-nos un do: que sapiguem comunicar el que hem aprés en les nostres comunitats: compartir-ho als altres catequistes i comunicar-ho als nins, joves i adults per als quals som evangelitzadors.

Lida Ferrer